MALDITAS FALTAS

imagen extraída de Google images

Cuando os quitamos puntos por faltas en exámenes o trabajos os fastidia muchísimo, pero es muy importante tener una buena ortografía. Imaginad que en una entrevista de trabajo estáis con 
otros candidatos muy bien preparados y alguna prueba escrita sois los únicos que no cometéis faltas, obviamente el encargado de recursos humanos se decantará por vosotros. 
Las faltas se pueden evitar siguiendo algunos consejitos:
- Leer a diario y fijándote en lo que lees
- Subraya aquellas palabras que no entiendas y búscalas en el diccionario, así las irás asimilando
- Elabora un fichero con las palabras que más te cuesten y de vez en cuando repásalo
- Copia las palabras que no escribas bien (como cuando eras pequeñito/a y hacías un dictado)
- Realiza dictados (con amigos, online...)
- Cuando os entreguemos los trabajos y exámenes corregidos revisad cada una de las faltas, no lo guardéis inmediatamente en el cajón.
- Recurre a la página de la RAE www.rae.es para ver cómo se escribe una palabra y de dónde procede.
Y para terminar os dejo un divertido y acertado artículo que he encontrado:
http://www.emezeta.com/articulos/10-consejos-para-escribir-mejor-sin-faltas-de-ortografia
Probad a meter "cederrón" en la RAE (oh my!)

ODA A LA PÀTRIA (LA RENAIXENÇA) 4t d'ESO

QUÈ ENS PROVOCA?... 
Guillem: idealització del passat
Nerea: defensa forta de la llengua
Xavi: redescobrir la literatura dels trobadors
Carles i Ainhoa: exaltació d'una llengua materna
Alicia: poema tendre
Alejandro: que m'agrade la poesia
Alba: sentiment patriòtic i nacional
Alejandra: records de la meua terra natal llunyana
Ignasi: veure com s'escrivia abans
Carla: una crítica als que no defenien la seua llengua
Àngela: ideologia nacionalista
Hac: l'amor per la llengua
J. Espill: ganes de llegir en valencià

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria". Publicat a:" El Vapor". 1833.